L’objectiu de la conversió pastoral i missionera que proposa el pla pastoral, la visió dioce- sana i la visió parroquial és aconseguir que les nostres comunitats parroquials siguin vives, orants, fraternes i evangelitzadores. La font principal per descobrir el camà cap aquest objec- tiu és el llibre dels Fets del Apòstols, sobretot quan retrata les caracterÃstiques de la primera comunitat cristiana. Des de fa temps, defenso que tota comunitat que vol fer el procés de conversió pasto- ral i missionera no pot estalviar-se un treball de lectio divina sobre els principals episodis d’aquest llibre del Nou Testament. De fet, aquesta és una de les activitats importants del programa del primer curs de l’Acompanyament Integral de Parròquies (AIP). L’episodi més important per a aquesta comesa és Ac 2,42-47. En el primer verset (v. 42) se sintetitza el contingut del text: “Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregà riesâ€. Començo una sèrie de glosses que donen algunes pautes a la llum de les quatre notes de la primitiva comunitat cristiana que apareixen en aquest verset. Les trec dels ensenyaments que vaig fer durant la setmana de la visita pastoral a Tà rrega el mes d’octubre passat. “Tots eren constants†és l’expressió que encapçala el verset i que afecta a les quatre notes que anirem comentant. M’aturo avui en comprendre aquesta senzilla expressió que condi- ciona de manera determinant tot el que explicaré durant aquests dos mesos. Tots els membres de la comunitat, de manera permanent i continuada vivien les quatre accions identificadores de la vida cristiana primitiva: escolta de l’ensenyament dels apòstols, vida fraterna, eucaristia i oració comunità ria. Tots. Hi ha uns essencials per a la vida cristiana que tot deixeble ha de viure. Aquests brollen de la definició de deixeble: el qui viu amb el mestre, el segueix i aprèn d’ell per con- tacte. AixÃ, l’ensenyament dels apòstols –l’estudi i la contemplació de la Paraula de Déu-, la vida fraterna –el compartir la vida-, la participació en l’eucaristia –la vida sagramental- i l’assistència a les pregà ries –la vida d’oració-, són els mitjans que el mateix Senyor va confiar a la seva Església per fer deixebles. Perquè aquests mitjans són imprescindibles per als fidels d’una comunitat, el text diu: tots. Aquell que no els viu, no esdevindrà deixeble, no serà realment membre de la comunitat. Tots: infants i joves, laics i consagrats. Constants. Cada dia, cada setmana. No només un cop a la vida o molt de tant en tant. Aventuraria una fórmula: la paraula de Déu i l’oració, cada dia individualment; i, a més, la vida fraterna i la vida sagramental, cada setmana en petit grup i en assemblea dominical. Un deixeble cada dia llegeix i prega la Paraula de Déu. Un deixeble cada setmana escruta i prega en petit grup i en l’assemblea eucarÃstica la Paraula de Déu. Un deixeble confraternitza cada setmana amb els germans del seu petit grup i amb tota la comunitat a l’eucaristia. Un deixeble s’alimenta de la grà cia cada setmana en l’eucaristia. Quan hom no fa dià riament i setmanalment aquestes diferents accions, minva en el seu camà per a ser deixeble. Constants: cada dia i cada setmana.
