Advocació mariana sorgida en convents de l’orde dominicà relacionada amb de la devoció al rosari i, fins al segle XVI, el culte es circumscrivia a la seva àrea d’influència.
A Catalunya, des de fa segles, s’han celebrat dues festes dedicades al Roser: l’anomenada “Roser de maig”, la més tradicional, es festejava el primer diumenge de maig; l’anomenada “Roser a tot el món” es va instaurar arran de la batalla de Lepant contra la flota turca, esdevinguda el 7 d’octubre de 1571; el papa Gregori XIII va encomanar la commemoració anual dedicant la diada a la Mare de Déu del Roser a qui es va atribuir la victòria de l’exèrcit cristià.
Aquesta segona festivitat va donar empenta al culte a la Mare de Déu del Roser que es va difondre per tota la Cristiandat. Les confraries del Roser, gairebé presents a totes la parròquies catalanes, van mantenir ben viva la devoció a la Mare de Déu i al rosari i li van erigir altars als temples on estaven instaurades.
Els goigs de Roser, possiblement els més populars, van marcar l’esdevenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor a la Mare de Déu.
